la mirada estranya es passeja per la taula
a l'hora del cafè,
tan plena de tasses buides,
de silencis que s'arrosseguen per terra,
de mots a mig fer
que mai no s'acabaran de dir.
La pàl·lida vida va reescrivint
una rialla que jeu extingida
i dibuixa un tou de palla
farcit d'espines
per cada matí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada