022117

Es presenta incrèdula,

com una promesa a mig fer,

xiuxiuejada amb la veu de tants anys

acumulats en una vana experiència

que mai no acaba d'ensenyar.

I avança a desgrat

per un camí que no és el seu

conscient que ningú no l'espera.

Quantes estones esperant una nit

que s'ha de fondre a negre

en el mateix instant que ella es doblega...

Que l'endemà sigui un recurs estàtic

li pinta un posat melodramàtic 

a la mirada esporuguida

que se li tenyeix d'una vida que ha perdut.
És un destí incert el que la crida

i no sap si recular i callar

o reiniciar el contracte

per cercar la sortida.