On eres tu, on eres,
quan m'aclaparava la vida
i em sentia morir de fred.
Quan la soledat pesava
sobre les meves paraules
i ploraven les parets.
Havies de fer callar
aquest silenci etern.
On eres de matinada,
On eres de matinada,
quan les meves mans buscaven
la teva ombra darrere un vers?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada