013117

Faig sonar les campanes

fent estralls al silenci que m'envolta

en una nit dolguda i regirada.
Apagant els llums,

m'agenollo davant teu com una esclava

mentre pel darrere creuo els dits.

No tinc més veritats

que les que sempre m'has sentit dir.

I si et dol el cor,
gira i torna pel camí
que t'ha portat fins a la meva porta.

Que no hi ha remei ja per nosaltres

en aquesta nit tan dèbil i somorta.