És palpable el fred de la cadira buida
al cap de taula.
La copa deixa caure
una llàgrima discreta a la memòria
de totes les cares.
No és festa si la teva veu
no pot somriure.
Aquests dies han lliscat discrets
agafats de la mà d'una absència
i ara
que s'han tancat les portes
i es torna a enfosquir el cel,
arraulida sota una manta de tristesa,
intento fer fora el fred.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada