I l'endemà
les pàgines blanques s'ompliren de gargots,
lletres il·legibles, lletres no tangibles
que em feien mal al cor.
Només era un nom que es repetia,
fràgil, sostingut per imperdibles.
I mentre els ulls es passejaven
incrèduls, curulls de torbació,
l'ànima fruïa i rebentava
de goig i de dolor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada