Hem de convertir les pedres
en crisàlides que parlin
del pas del temps.
Del pas dels anys
que sovint neguiteja
el formigueig als peus
i a l'oblit.
Res no perdura,
i si perdurés,
segurament faria
més mal que bé.
Deixem que corri l'aire
i el silenci d'aquest vent
que ens porta les paraules
i ens treu l'abaltiment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada