110716

Els balcons ja han encès els llums,

ja som ben avançat el vespre

i hauré de fer el sopar només per un.

La cuina intenta fer la veu amable

quan llesco el pa en silenci

com si tallés la distància que ens separa.

Que trist mastegar silencis amb salsa.

Vessant l'aigua del got, la soledat tremola

asseguda a l'altra costat de la taula.

Compartim la gerra enllagrimada.

Qui sap si a l'hora de dormir

hi haurà un fantasma dins la cambra;

per si de cas, apago la mirada

i deixo el meu cos nu per si t'hi atanses.

Curiosa, pel matí passo la mà

i els llençols massa freds em revelen les paraules.

Quin llit més gran el que em bressola ara...