103016

Per l'amor, un vot i una paraula.

Els guardo al darrer calaix de la meva taula,

aquella que em veu cada vespre contemplar-me

en un mirall atzarós i malversat.

Vesso el got, l'aigua ja no m'alimenta

les hores fracassades que han passat.

Ara enfilo el camí de la distància,

del renaixement, de la nostàlgia,

que em faran tornar a ser dona de seny.

I sí, en el fons tinc l'esperit feble.
I aquella veu salvatge que em reserva

les alegries prohibides del destí,

em dicta unes paraules que m'agafen

i m'esgarrapen el somni en plena nit.

Faré tots els esforços per no escoltar-les,

encara que la vida se m'ofegui

en silencis que venen les estones

en les que el meu propi silenci queda pres.