Em cansa escriure't versos.
Em canso d'aquest anar i venir rudimentari
que no m'aporta res
reclosa en un racó
on els sospirs s'ofeguen.
Les hores passades ja són passades.
Ara només puc mirar quadres
d'una realitat tan emergent,
que va fent marques a la pell;
marques no previstes,
marques que em sacsegen
el poc enteniment que encara tinc.
I els mots tan diluïts que de tu em resten,
s'estenen en aquest full massa trist
que no entén ni una paraula del que escric.
Em cansa escriure't versos.
Em cansa llençar les paraules al buit.
Em cansa llençar les paraules al buit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada