Ben poca estona m'hi veuràs serena
davant del mar, clivellant les hores.
I ben endins, corroint la pena,
aquell far que fa temps que va a deshora.
I ara que em sorprèn la pluja
en els camins que s'endinsen
com vies grises que cerquen la drecera,
enllà de la finestra un sol em vetlla.
Ben poca estona m'hi veuràs serena
quan sigui el vent el que em porti la veu
per un cel blanc tintat de Primavera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada