091416

Retallada entre tenebres,

et pintes els ulls de vermell

i amagues les mans a les butxaques.

La tremolor et desintegra les paraules

que ja no et surten de la boca.

Apàtrida, navegues sense rostre

i no t'importa que les hores

caiguin rossegant les armes

que guardes al calaix de l'esperança. 

Trenques una copa i en un vers 

deixes caure, gota a gota,

els instants delineats que ja no entens.

I després de tot,

vivint de bocaterrosa,

en el plany subtil que ara et ressona,

malgrat els teus esforços, ja no et sents.