De tan intens que l'amor es regira
entre embolcalls de pell i tela negra.
Les preguntes són rere la porta
i als peus del llit
una penúria barrejada amb una eufòria
que comença a créixer
des del fons de la tristesa.
El somriure em plora
i les llàgrimes engloben rialles
de tots els dies.
Érem tu i jo
dins de dues paraules
i una promesa extingida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada