081716

I si és mar de dubtes,

d'anades i vingudes

pels camins de la consciència.

I quin miracle absurd

engloba les idees i les ganes

de redimir el dia d'ahir

i venerar un demà que encara no és aquí?

Quan obro els ulls,

trobo una vida que no és meva

reflectida en el mirall,

i estenc les mans

per acaronar-li la mirada.

Estic feta per perdre'm en els confins

de la blavor més obscura;

si el sol em ve a buscar,

sempre correré darrere la lluna.