063016

Se'm dibuixa una història màgica

rere cada pàgina que escric.

Jo li faig un vestit,

però ella es manté nua i oberta,

mostrant-se als ulls que no la volen atendre,

i intentant cridar la meva atenció.

Passo de llarg

i em recullo dins d'un conte de fades

massa irreal,

però és un escut d'acer que em dignifica

totes les esperances.

L'endemà, dibuixaré nostàlgies a les cantonades

que no tindran res a veure amb mi durant el dia,

però que em seran aliment

quan caigui la nit i la vida se'm presenti

amb una rosa entre les dents.