Entre lluna i lluna
els interludis dels dies
coquetegen amb una paciència
que se m’arruga al front.
Episodis de temps aliens
als desitjos que col.loco
al cim més alt dels meus principis.
L’errada és monumental,
em diuen.
Que els dies no s’alimenten
d’allò que no pots prendre amb les mans.
Jo em mantinc perquè em recolzo
en tot allò que no es pot veure ni tocar.
Que estigui desperta no significa
que hagi deixat de somniar.
(Foto: Laurent Chehere)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada