La tèrbola aquiescència de mi mateixa
fa que tot sigui una rutina amable
que poques vegades sacseja l'esperit.
Però quan baixo les cortines,
alguna cosa intensa se'm rebel·la;
afilant les armes,
em corre per les venes,
refusa l'obediència racional
que a vegades intento
obligar-me a desgrat,
i em surt per la boca.
Tanta escòria quadriculada
no pot quedar il·lesa
davant de tantes lletres.
Jo em transformo a plaer la realitat
i li dono l'esquena.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada