Hi ha una lluna mil·limètrica
penjada al buit
que fa empal·lidir
el quadre de les esperances
que retoco cada nit.
En una cantonada de la cambra
una ombra trista em fa tremolar
quan diu que ha oblidat el meu nom.
Surto al balcó;
malgrat tot,
necessito respirar-te encara.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada