Cobrint la carn,
una capa fina de buidor,
i als ulls aquella pàl·lida por
que ja fa massa dies que conec.
I mentrestant,
certes ganes de plorar i una remor
que deixa un rastre àcid i invasor
d'un futur nu escrit a la paret.
-als palmells de la mà
duc un somriure etern.-
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada