020516

Fa un fred estrany avui.

Un fred que arrossega rostres

que s'amaguen baixant la mirada.

És un fred silenciós

que camina per un món 

insòlitament buit.

I gris. I traïdor. I maleït.

Ho notem a cada cantonada,

a cada autobús que passa,

a cada carrer, a cada plaça.

Ho notem al cant dels ocells,

a la pena que ens pinta la pell,

en el mot que subtilment calla.

Aquell dolor enrabiat ens perviu a la cara

com una marca que mai farem marxar.

I res no calma aquesta absència tan ingrata

que una nit va esquinçar

la nostra esperança.

I ara...

ara ja res no és tot...

Fa un fred estrany avui,

com de nostàlgia.

Com de pel·lícula de terror.

I cada llàgrima que cau callada

arrossega el teu nom.