Equivocacions
per estrenar
al fons del coll.
L'agulla és tan afilada
com el teu nom.
Com aquella lletra
que vas deixar caure
en el punt adient.
Com aquell moment...
El refugi esdevé error
en un món que no entén
de tantes passions.
I s'arrelen als mots
sense gaire esperança.
La caiguda ja és
inevitable...
les ánimes de poetes
també
ho
són.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada