012616

Una, amb els anys,

s'acostuma a pujar i baixar.

Els girs intencionats

s'asseuen a les parets de casa,

 a la roba de l'armari,

al perfil de la finestra.

I enmig d'aquest caos de sensacions,

d'eufòria i tristesa continguda,

davallo sense agafar-me a cap barana,

amb els pensaments de plom gronxant-se a l'ànim.

 Però sempre hi ha el moment

que sento una ombra de calma indecisa

al fons dels ulls, que intenta fer fora sense força

aquella por que s'entesta a atrapar-me.

Si el camí continua,

qui sóc jo per voler aturar-me,

per decidir que ja n'hi ha prou,

per assumir les rendicions submisses en caiguda lliure?

Algun dia,

i ho dic amb convicció i paraules fermes,

algun dia,

viuré el que em vaig destinar viure.