No m'ho diguis.
Dibuixa-ho en negre
damunt la pell desperta.
Xiuxiuejant els petons
a recer d'una nit
silenciosa i serena.
M'arriba un vers poruc
que em toca la pell
com una ploma tèbia.
Molt suaument,
com m'ho expliques tu,
infinita tendresa.
No, no m'ho diguis,
només besa'm
amb el vellut de les teves paraules
caient dins la boca oberta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada