No és estrany que les esperances caiguin al terra.
Les ficcions i les falses il·lusions
no saben aguantar-se fermes
si res no les subjecta.
Jo procuro posar al cabàs
totes les hores que passo esperant-te
i tots els minuts que vas mirar-me
directament als ulls
a través de les paraules.
I va passant el temps,
i van passant els anys...
La meva vida és un compte enerere constant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada