Hi ha soledats que no triem.
Que se'ns pengen a l'espatlla
en certs moments
i ens fan arrossegar el seu pes
pel passadís de casa.
Escapcen la imatge del mirall
i ens trenquen la veu
amb tanta facilitat,
que ens pinten de silenci la mirada.
El dia es fa tan lent,
que sembla que mai hagi d'acabar-se.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada