Tinc una inquieta serenitat
que es passeja pel meu cos
a les darreres hores del dia,
quan fora ja és de nit i dins,
dins... el trenc d'alba és aquell somni
que encara es fon entre les mans.
Mirant enfront,
dibuixo amb fum la teva imatge,
silueta esmorteïda que es capgira
sense pell ni os.
Demà, la calma seguirà intranquil·la
i jo seguiré esfullant records.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada