Em volta un temps estrany
que em parla de tu.
El carrer gris
silencia els batecs
d'un cos dolgut
per un cos absent
i a les mans,
la tassa amaga els pecats
que glop a glop
em dibuixen la memòria.
L'hivern fa un any que dura,
encara sento als ossos aquell fred
que es recolza a la teva absència.
Els meus ulls ploren mots
que no saben viure si tu no els pronuncies,
i a cada vers no escrit
el que era de tots dos
molt lentament
es va
tornant
nit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada