Aturada en el temps i l'espai.
Dies que passen arrossegats
per un corrent d'aigues submarines
que em passen de llarg.
Jo resto aturada.
Encallada entre dos rocs
que pinten besos
a cada racó dels meus actes.
M'enfonso al mig de les paraules
que cremen les entranyes
disfressades de formalitat.
Arrelada en una cruïlla inesperada,
el vent xiula, les pluges marxen,
i un perdut repòs
repta per les meves cames.
Paradisos que no són assolibles.
Barreres que no es poden travessar.
Estenc les dues mans
cap a un infinit que es desintegra.
Deixo que les llàgrimes amaguin
un dolor que m'ha esquerdat la vida.
Amb una veu que hauria de callar-se
xiuxiuejo el teu nom
que es perd, com un eco inventat,
al fons de l'aigua,
arrossegant un tros d'un cor malmès
que no m'ha de fer falta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada