060815

Omplint galledes d'aigua salada,

deixo que se m'ofegui el cor.

Ancorats els peus a un somni malmès,

el crit és silenciat per una valentia

inusual en aquestes nits solemnes,

quan ploro la realitat dels somnis

que m'alegren els dies i m'entristeixen les nits.

Sempre duré aquesta marca al front

que m'han deixat les empentes d'una vida.

Tinc el teu record encara entre els meus dits

i enfonso les mans dins l'aigua dels planys.

No sé fer més que fer més gran la ferida

per tal que tinguis sempre prou espai.