050215

Avui necessito llegir-te.
Necessito que cada una de les teves línies

arreglin el trosset d’ànima

que se m’ha esquerdat.

Se m’ha clavat una daga
que no esperava
i he vist caure la sang,

gota a gota,

fins al terra.

No s’ha pogut veure…

la sang de les ànimes

és invisible a les mirades,

però jo l’he sentit caure.

I amb ella s’han trencat

una esperança

i un dia.

Per això necessito llegir-te.

Necessito que els teus mots

em curin la ferida

i apedacin de nou el que aquí guardo.

Només així seré capaç

de tornar a recordar-lo
i començar a guarir-lo.