I allà, què hi veus?

I aleshores, es trenca.

I tota aquella màgia tan intensa

es torna cendra.

I una veu que cremava se'ns allunya,

i es refreda.

I vols sentir-la esquerpa,

però és tan tendra,

tan salvatge, tan secreta,

tant... que enganxa.

I les marques a la pell es difuminen

molt a poc a poc, com si no volguessin

esvair-se mai del tot.

Però es tornen fum,

es tornen ombra minut a minut.

I al dia següent,

et mires al mirall i ja no hi són.

 I surts al carrer,

i camines amb cert desesper

dissimulat.

Però sents com per dins et tremola la veu.

Tanques els ulls,

saps que no poden plorar, però...

...i si ho fan?

I si obliden la promesa principal?

I no pot ser.

Alces el cap i mires cap el cel.

I allà,
princesa, 
digues,

què hi veus...?