Tarda

Tarda amarga.
Amagada entre ombres de pedra
que es disfressen
que canten
que pinten de gris
les hores tan llargues.
I veus
i paraules
que em són tan estranyes
però que tenen quelcom
que m'és familiar,
com una cambra secreta
on només
hi entro
jo.
I tu. I els petons que s'escapen.
I les cançons
que a soles m'abracen
i que parlen dels dos.
Dels secrets silenciosos
que ningú
no desxifra.
Dels secrets de les hores
sempre tan furtives,
omplint-me la pell
d'alegries prohibides.