Em cauen les parpelles damunt d'uns ulls absurds.
La nit passa factura i les hores del matí,
massa feixugues, no em són suficients
per injectar-me vida.
El cos està cansat, i les mans es neguen a conviure
amb un dia de penes i treballs.
Si només pogués dormir........
Per no pensar-te, per no crear històries
on tu i jo som protagonistes.
Per no haver de llevar-me ni mostrar-me
a un món que em temo m'està esperant.
El dia em desafia.
Em pesen tant les mans que ja ni m'aguanten
el teu record que lentament rellisca.
Quin cansament als llavis,
quin plor més delicat aquest migdia
que cau vençut i derrotat.
Avui les meves forces són inútils
i la distància em sembla massa gran
per intentar travessar-la.
La tarda tan discreta m'amenaça la vida.
Si només pogués dormir........
deixar de banda aquest cos que tant em pesa,
aquest buit d'energia, aquesta pena
que sento ara i que m'està devorant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada