Les penes

Les penes s'arrombollen al cor.

Com una llosa. 

I el seu pes s'estén per tot el cos.

Pels braços, per les cames, 

de la punta dels dits

a la punta dels peus.

Es nota el seu pes quan obres la boca.

Les paraules sonen lentes, 

s'arrosseguen cadencioses

i no poden quedar suspeses a l'aire;

 cauen perquè no tenen força.

Damunt de la mirada pesen les parpelles.

Perquè seuen coronades

per un plor inexistent a l'exterior.

Les penes deixen llàgrimes 

només a l'interior.

I són tan poderoses

que viuen i es transformen.

I sembla que a la sang corrin estelles.

Però el pes més gran 

sempre és dins del cor.

I a poc a poc,

van fent una capa 

gruixuda i fosca

que li cobreix les parets.

I es va omplint.

Es van fent les mestresses

de tot el que tenim.

Maten els somnis,

maten les il.lusions.

Les penes són tan fortes

que poden matar el cor.

I malgrat que les veus diguin

que el temps ho cura tot, 

les penes mai no marxen.

I sempre ens acompanyen

en algun racó del cos.