nafres a la pell
per una sola absència retinguda al fons dels ulls;
el plor és senzill i em faig aigua
gairebé feliç
m'adono que em sobra espai
en aquesta immensa vida
-sense tu-
petita volva d'arena
al terra
que es torna mar;
sal a la ferida,
t'he tornat a somniar
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada