davant dels ulls
núvol que es lamenta
memòria feta estrella que enlluerna
l'ombra a les parets
retorçada
esgotada
agonitzant
sense una trista caricia
feta paraula
que abrigui el fred que sotja
els matins de tots els dies
ferits
per un silenci amarg
que crida buits
muts i empobris
damunt la pell
resseca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada