M'he perdut
entre la meva foscor i la teva manca d'asil.
Ara dormo al teu carrer,
cuirassa al pit fent-me d'abric
i somnis fent-me de poema vigent,
el que no escric,
el que visc
cercant la mort
del batec trist
que en fons et pertany.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada