Em cauen les hores
a l'andana de la vida
de tant callar carícies,
i el que tinc als llavis
no és més que un silenci pla
que m'encongeix les espatlles.
Desnonat, el temps deixa anar rialles
i sospirs trencats;
i dins del meu dolor
tu,
ocupant més que massa espai,
dorms encara
sense tancar els ulls.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada