040415

Tinc fred als ossos;

malpenso del món

i dels déus que intenten vendre’m.

Ja fa temps que no em crec les històries

que no surten als llibres.

Desenes de mirada s’aporuguen

en una immensitat massa infinita.

I així avança la vida,

i va glaçant els ossos.

Mai més no em posaré l’uniforme

de ciutadana modèlica;

les costures em fan nosa

i em nafren la pell que se’m rebel·la.

M’amago rere portes,

no tinc més importància

que els mots impronunciables que dibuixo.

I tot i així, sóc jo la que ara escullo

amagar-los als racons de la memòria.

Al capdavall, només sóc una persona

que camina amb crosses.