És trist. És blanc. És fred.
És com gris d'hivern.
És silenci. És por. És l'avern.
I es fon el cor de mel.
Escampo els mots
pel carrers malmesos
i suren il·lesos
fins el teu front.
Front pur i intacte,
front que sempre em parla
i no em diu mai res.
És plor. I és plany. És lletania.
És per tu i és per nosaltres,
potser per algú altre
que et regala un bes,.
No, jo no tinc res per entregar-te.
Et sento la veu,
se m'esquerda el cos.
Se'm buiden les venes.
Empasso la tristesa amarga fins al fons.
És fosc. I obscur. És siniestre.
M'amago en un panistre.
Em creo sencera
de brases i foc.
Ets tu. Sóc jo.
Ploro per tots dos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada